Repiquem tenebres,
xisclem silencis,
inhalem infinits.
Abraçats a la boira,
acaronem cavitats incertes.
Dibuixem silencis,
grapegem l’aire,
solfegem la buidor.
Abraçats a la fosca,
olorem territoris efímers.
Tracem espais eteris,
palpegem ombres,
respirem nits eternes.
Abraçats al silenci,
exhalem el no res.
1 comentari:
El no-res i el tot... cares d'una mateixa moneda.
Publica un comentari a l'entrada