Cauen els dies

Cauen els dies,

com les fulles seques.

Voleien paraules

que s’emporta el vent.

Inútilment s’aferren a les branques.

Es precipiten cap a un hivern

llarg, fred, ineludible.

 

Tardor 3

Lentament, desaprenc els teus noms,

n’oblido signes i sons,

com si em desvestís,

com si, amb les ungles

em llevés les crostes,

com si despengés guarniments i crosses,

com qui, abatut,

es descarrega d’un pes estantís

llargament feixuc.

Lentament, em despullo de tu.

Mandreja el dia

Tardor

S’adorm la tarda,

parpelles endins

del somni.

Perfums de fulles

enceses dansen

pels carrers.

El vent

despulla el desig

i s’envolen

somnis d’orenetes.

Malanyeu

Engoleixo verins, al·lucinògens de somni de tarda.

Xarrupo colors, absorbeixo tardor,

palpejo horitzons,

flairejo cimals, rocam i tarteres.